NOMÉS SÓN DONES de Carmen Domingo, és una obra que parla de les dones durant la guerra civil. Cinc dones que viuen la nostra nefasta i terrible guerra feixista anomenada “la guerra civil”. L’autora ha ajuntat realitat i poesia tot dramatitzant algunes històries que van succeir en la realitat. La memòria de la guerra ha ocupat un espai essencial a les famílies de les víctimes i nosaltres volem explicar aquesta realitat silenciada a cinc veus. Volem parlar de les dones que, pel fet de ser-ho, van ser el punt de mira del dictador mentre duien endavant les seves famílies amb els homes afusellats, desapareguts o empresonats, mentre feien la resistència als seus pobles o ciutats, mentre lluitaven per un món millor i ningú els hi ha tingut en compte. Heroïnes que van treballar a la resistència amb força i sense oblidar que la lluita per la democràcia va matar molts dels seus éssers estimats i moltes d’aquestes dones condemnades a estar a l’ombra. La República va significar per les dones la conquesta de l’espai públic. El dret a vot, l’educació i el divorci són el reflex d’un esperit alliberador que “la cruzada” catòlica va trencar de soca-rel. La repressió de la dona en la dictadura franquista va ser per una raó doble: per “roges” i per alliberades. I el càstig també va ser doble: les dones van ser jutjades i condemnades per tribunals militars per delictes “d’auxili, incitació o excitació a la rebel·lió”, és a dir, per “roges”. D’altra banda es produeix una segona condemna social: la reclusió a l’espai domèstic i l’abandonament dels espais públics que només podien ser ocupats exclusivament pels homes.
El tercer càstig era utilitzar les dones com un botí de guerra: el cos femení va servir per evidenciar el poder dels homes.

La invisibilitat de la lluita i del patiment de les dones impregna, fins i tot, els propis estudis sobre la memòria històrica.

Algunes d’elles van declarar coses com: “L’única pena que em queda al cos, després de tot el que hem patit en aquesta vida, és morir sense que els joves sàpiguen el que hem lluitat per tenir una democràcia en aquest país”.

Carme Portaceli

EQUIP ARTÍSTIC
Autora – CARMEN DOMINGO
Directora – CARME PORTACELI

INTÈRPRETS
MÍRIAM ISCLA
SOL PICÓ
MAIKA MAKOVSKI

Espai Escènic – PACO AZORÍN
Vestuari – ANTONIO BELART
Il·luminació – MIGUEL MUÑOZ
Coreografia – SOL PICÓ
Música orginal – MAIKA MAKOVSKI
Realització d’audiovisuals – LALA GOMÀ
Caracterització – TONI SANTOS
Imatge catell – DAVID RUANO i PACO AMATE
Fotografies – ALBERT ARMENGOL i PEDRO CHAMIZO
Disseny de so – EFRÉN BELLOSTES
Disseny gràfic – PEDRO CHAMIZO
Edició d’audiovisuals – LUCIA ALBANO
Cap tècnic / Ajudant d’escenografia – ADRIÀ PINAR
Ajudant de direcció – JUDITH PUJOL
Ajudant de vestuari – CARLOTA RICART
Cap de producció – ROGER B. SARDÀ
Producció – FEI – Factoria Escènica Internacional

Producció:
FEI – Factoria Escènica Internacional

Amb el suport de:
ICEC
ICUB